Fent la puta i la ramoneta amb la crisi.

No descobreixo el secret de la sopa d’all si dic que la realitat que ens ocupa actualment respon a una dura situació de crisi econòmica que pateix tant Catalunya com l’estat que ens fagocita, Espanya.

La crisi soferta és una obvietat que ha costat molt de ser acceptada públicament pel màxim mandatari espanyol i els seus vassalls del PSOE, que mai van parlar de crisi fins que ja hi havia més de quatre milions d’aturats. Conjunt de personatges que, durant més de dos anys, varen seguir, al peu de la lletra, la tant cèlebre dita catalana “fent la puta i la ramoneta” alhora de definir la situació de crisi; primer es va negar l’evidència i després es va intentar alleugerir la problemàtica amb intents de minimitzar-la, emprant mots més “suaus” com desacceleració econòmica. Conjunt de mentides i més mentides que quan s’ha volgut agafar el toro per les banyes, aquest ja feia temps que campava per si sol i no estava per massa orgues.

Per tal de dissimular la difícil gestió econòmica del moment, l’executiu espanyol va decidir maquillar la situació de crisi injectant un fals i volàtil diner públic al mercat. Diner que només ha servit per alleugerir, durant una curta temporada, l’agonia d’una crisi que respon a l’acció d’estirar més el braç que la màniga d’una gran part de la societat.

Un dels efectes més paradoxals de la crisi econòmica, i de fet és el tema principal d’aquest article, correspon a la retallada que patiran, de mitjana un 5%, els treballadors de l’administració pública.

Al meu entendre, i prescindint d’algunes de les males gestions polítiques, la retallada de sou del funcionariat és una actuació lògica. Els milers de treballadors de l’administració gaudeixen d’unes facilitats laborals (jornada inferior a les quaranta hores, reduccions de jornada estival i nadalenc, assumptes personals…) envejables per una gran part de la societat. Tanmateix, treballar a l’administració té un inconvenient; si el sistema falla els treballadors i els implicats polítics en pateixen les conseqüències.

És veritat que no tots els funcionaris són iguals. Alguns han aprovat unes oposicions i són perpetus a l’administració i altres són interins i per tant subjectes a tot tipus de canvis que posa en joc el seu lloc de treball.

El passat dimarts dia 8 de juny va tenir lloc una vaga per mostrar el descontentament del funcionariat vers la intenció del govern d’abaixar un 5% de mitjana el seu sou. Actuació que, sincerament, m’hi mostro en contra ja que fa més de dos anys que l’empresa privada està reduint plantilla i abaixant sous, a la vegada que moltes empreses, especialment la mitjana i petita empresa, està fent acrobàcies per no defallir i els treballadors aguanten perquè o bé accepten o se’n van al carrer. Aquests en cap cas fan vaga.

Il·lustració d'Aleix Saló a Directe.cat sobre la retallada de Zapatero.

El funcionariat respon a un conjunt de la població que sustenta i actua d’engranatge per tal de fer avançar el país. Gràcies al treball –discutible en alguns casos- d’una gran part de persones, l’administració rutlla –més o menys lenta- i a partir d’aquí es gestionen tots els serveis que faciliten –o bé ho intenten- el dia a dia de tots i cada un de nosaltres. El fet que els serveis siguin imprescindibles fan que els responsables de donar-los també ho siguin, però aquest fet no els dóna la raó –sí el dret- de queixar-se per una retallada de sou que afecta a tota la població i que a diferència de molts, ells, no tenen risc de perdre el lloc de treball. 

Actualment sóc treballador de l’administració i també sóc interí. Per aquest fet jugo amb el risc de perdre, en un moment o altre, el meu lloc de treball. I em sobta la manca d’ètica que varen demostrar alguns manifestants vers alguns companys de l’administració que havien decidit treballar el passat dimarts 8 de juny, on determinats piquets no els deixaven accedir al seu lloc de treball i els acusaven d’ignorants per no fer vaga. Treballar és ser ignorant o és un dret democràtic de lliure exercici. No té dret, cada un, a fer el què bonament decideix?

Tothom té dret a exercir el dret a vaga, però hi ha motius que superen el fet. La crisi afecta a tots i a cada un de nosaltres. Uns no tenen res a fer, per molt que es manifestin no tindran opcions a recuperar el lloc de treball i a altres, tant sols se’ls rebaixa el sou però no perden la seva feina. Potser si el Govern espanyol del partit dels socialistes no hagués estat fent la puta i la ramoneta abans, ara la pilota no hagués crescut tant i potser es podrien trobar mecanismes menys dràstics per solucionar l’actual situació. Com es diu a la xarxa social twitter #adéuespanya.

Anuncis

One Comment Add yours

  1. Martí ha dit:

    Per fi algú que sap veure les coses objectivament sense mirar només pel seu interés!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s