La burca; opressió femenina o causa electoral?

la burca

El debat sobre l’ús del vel islàmic a la nostra societat ha estat un tema recurrent al llarg dels últims anys i, des de fa unes setmanes, la prohibició o bé la regulació dels vels islàmics integrals, la burca i el nicab, han marcat el debat de molts plenaris municipals – essent diversos els ajuntaments que n’han acordat la regulació i/o la prohibició com ara Lleida, Tarragona, Sabadell, el Vendrell o Figueres -. Així mateix, el senat, de la mà del PP i CIU també ha pujat al carro i ha aprovat la prohibició dels vels islàmics integrals als locals públics.

L’ús del vel islàmic integral genera una dualitat de pensaments; per uns, la seva prohibició està estretament relacionada amb la seguretat de les persones i la necessitat de no ocultar el rostre de la persona que duu aquesta vestimenta, evitant així, possibles actuacions terroristes. A la vegada que també és veu com un atemptat a la llibertat de la dona. Altres, veuen un efecte contrari a la prohibició, al·legant que aquesta mesura pot ser contraproduent i provocar que els marits de les dones que utilitzen la burca o el nicab les prohibeixin sortir de casa.

Al llarg de les últimes setmanes s’equipara l’ús del vel islàmic integral a l’ús de casc, passamuntanyes o qualsevol altre element que cobreixi la totalitat del rostre d’una persona. D’aquesta manera, la majoria de consistoris, han acordat prohibir l’ús, en tot equipament municipal, d’aquells elements que ocultin el rostre de qualsevol individu; actuació que permet prohibir un element de caire religiós o cultural, al·legant que l’ocultació de la identitat d’una persona pot estar relacionada amb activitats terroristes, evitant vincular aquesta prohibició a cap activitat xenòfoba o discriminatòria.

Al meu entendre, el vel integral és un element de lògica regulació, primer per la coherència a l’hora d’evitar que qualsevol persona accedeixi a un local públic sense mostrar la seva identitat i segon per la opressió que representa vers la figura femenina per no poder-se mostrar en públic. Tanmateix, queda obert el debat controvertit dels “vels parcials” – molt més utilitzat- i la prova en són les continues problemàtiques que tenen lloc a centres escolars quan nenes o noies de cultura musulmana accedeixen a les escoles amb aquesta vestimenta.

Tipologia vels islàmics

A Sant Joan de les Abadesses, la immigració correspon a un vuit per cent de la població i l’ús del vel integral no és un problema de convivència ja que no és una vestimenta utilitzada per cap dona nouvinguda. De fet, els vels islàmics integrals són utilitzats per una minoria de dones en el conjunt de tots els pobles de Catalunya, a diferència del mocador islàmic o hijab que és un element molt més utilitzat per les dones de cultura musulmana que resideixen a Catalunya i, per tant, a Sant Joan.

Regular els vels islàmics integrals no resol cap gran problema real i respon a l’actitud que certs partits xenòfobs adopten vers determinats col·lectius d’immigrants. Aquesta regulació dels vels islàmics integrals hauria d’anar acompanyada amb la regulació dels vels parcials, molt més estesos al col·lectiu musulmà i lligats a continues problemàtiques als últims anys -freqüentment a les escoles, on per norma mai s’ha permès que un alumne portés el cap cobert per cap element i la seva prohibició ha generat diverses controvèrsies-. Personalment, no tinc res en contra a l’ús d’aquesta vestimenta, sempre i quan les dones que l’utilitzin ho facin per voluntat pròpia i mai per imposició del seu entorn. A més a més, cal recordar que estem a una societat laica, on les vestimentes de caire religiós haurien de ser tractades com qualsevol peça de roba.

Sant Joan és un dels primers municipis de la comarca del Ripollès que varen acollir als nous catalans d’origen musulmà. Durant anys aquestes famílies nouvingudes havien conviscut amb la resta de santjoanins i santjoanines amb un grau d’integració relativament alt. Les dones musulmanes vestien d’una forma similar a les autòctones –per dir-ho d’alguna manera-, prescindint de l’ús del mocador islàmic. Tanmateix, fa pocs anys va aparèixer la figura d’un “iman”, la presència del qual va implicar que moltes d’aquelles dones que no es cobrien el cap amb el vel, ho fessin. Ara em pregunto, és o no és el vel un clar exemple de la imposició i la conseqüent submissió de les dones musulmanes?

Anuncis

3 Comments Add yours

  1. Avui, un poble del Pirineu de 100 habitants, on mai hi ha hagut cap immigrant, ha prohibit l’ús del burka, a petició dels xenòfobs PxC.
    Crec que això respon de sobres a la qüestió del teu enunciat.

    1. salbrich ha dit:

      Arqueòleg Glamurós; tinc bastant clar que el tema de la burca és un tema principalment electoral que prové de l’insistència que emanen determinats partits xenòfobs cap al col·lectiu musulmà. És evident que el burca és utilitzat per una gran minoria de dones arreu del territori català, no per ser minoria no s’ha de regular, però hauria d’anar acompanyat de mesures més valentes, tractades amb respecte i mai sense discriminar.

  2. Ariadna ha dit:

    El debat que ha sorgit entorn a l’ús que es fa a Catalunya del vel islàmic, personalment i sense saber-ne gaire detalls, em sembla bastant recurrent. Un tema més de què parlar per trencar la monotonia del futbol o de la crisi i, sobretot, per intentar creure que som solidaris.
    Ni les dones ni ningú han d’anar amb la cara tapada, i ja està. Aquí ens resulta amenaçador, ofensiu, crea desconfiança o digues-li com vulguis. No, i ja està.
    El que més em fot és que ara, de cop i volta, tothom es torni “defensor de les pobres dones discriminades i obligades a anar tapades”. I una merda! Al seu país que facin el que vulguin, n’hi ha que volen anar així, n’hi ha que no. És el seu problema. Qui ens creiem que som? Ara ens interessa el benestar de les dones que conviuen amb aquesta condició? Queda molt bé i és molt fàcil “lluitar” per una causa que, en el fons, ni ens va ni ens ve, ni sabem per què ho fan, ni comprenem què comporta per a ells i per a elles. És cultural. A ningú no se li passa pel cap anar al desert i dir als Tuaregs que es destapin (No! És que els Tuaregs no ho fan per discriminació, ho fan per protegir-se d’un clima tant extrem. D’acord). Doncs aquí no i ja està.
    Si baixo a passejar per La Rambla, i em trobo una dona amb burka, em compraré un passamuntanyes, i al Sr. Policia que m’aturi li diré “que m’encanta anar així”. Si a l’andana del metro em trobo un home resant El Corà en veu alta, m’aprendré un Pare Nostre i començaré a cridar-lo als quatre vents.
    Crec que el que molesta no és la diferència cultural, no és xenofòbia, no és racisme o intolerància. El que molesta és l’ostentació, sigui del tipus que sigui, per excés o per defecte. I un burka o oracions que no entenem a crits, resulten ostentoses i perturbadores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s