Sant Joan de les Abadesses, una futura Costa Brava d’interior?

Plana de la Torre. Font: http://www.Ripollès.info

El passat dia 7 de maig de 2010 l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses va aprovar – només amb els vots favorables del PSC – l’aprovació provisional del nou Planejament d’Ordenació Urbana Municipal (POUM).

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya va presentar un total de deu al·legacions al document i varem advertir que el nou POUM hipotecaria el futur urbanístic de Sant Joan, pel creixement desmesurat i l’agreujament de la sostenibilitat econòmica i social del centre de la vila que implica la dispersió d’equipaments poc sostenible – els equipaments docents, a la zona de la Coromina del Bac, i els esportius, a la zona de la Plana de la Torre – que contempla el document. Equipaments que disten més de dos quilòmetres entre ells, fet que suposarà l’increment del trànsit rodat al llarg del municipi i la disminució de la vida social i econòmica del centre urbà i dels comerços que s’hi localitzen.

El pla, ja ratificat per la Comissió Territorial d’Urbanisme, preveu la construcció de més de 820 habitatges nous a tot el municipi. Fet que rau amb la premissa que Sant Joan, conjuntament amb Campdevànol, són els únics municipis que poden créixer en edificabilitat i són els únics capaços d’aglutinar totes aquelles segones residències que Camprodon, Ribes de Freser o Llanars ja no poden assumir. Futur poc realista, atès que la població disminueix. 

Aquest creixement desmesurat es preveu principalment als extrems est i oest del municipi, és a dir, a les Planes del Coll (a l’altra banda del riu Ter – a la zona de la Coromina del Bac), amb la previsió de construir-hi més de 240 habitatges, i a les Planes de la Torre, on s’hi preveu la construcció de més de 250 habitatges. Desenvolupament urbanístic en forma de cases unifamiliars i blocs de pisos que provocaran la destrucció de les valuoses planes fèrtils de la zona i trencarà la visual turística i paisatgística existent a l’entrada del municipi. Podrà assumir, Sant Joan de les Abadesses, el cost dels serveis d’aquestes urbanitzacions?

Tot resumint, es preveu que el municipi augmenti, als propers anys, amb més de 2000 habitants, malgrat que l’estudi socioeconòmic del propi POUM indica una substancial pèrdua de població. No fora més realista buscar indústria que s’estableixi a Sant Joan? Fet que generaria vincles prou sòlids per atraure població? El turisme és una font d’ingressos molt valuosa, però es pot enfocar un creixement tant desmesurat i poc factible en base, únicament, al sector terciari. Actualment, Sant Joan disposa d’altres àrees de creixement més realistes -Espona, Cotolla-  a la disminució poblacional que estem patint, que no impliquen la urbanització de tants sectors.

A més a més, el document aprovat contempla que els veïns de les Planes de la Torre i del Coll s’hauran de fer càrrec del cost íntegre de la passarel·la i del pont que es traçaran per accedir a aquestes àrees. Fet que revertirà en el cost final dels habitatges previstos en aquests indrets.

Esquerra va advertir, en una de les al·legacions presentades, que la concentració d’habitatges de protecció oficial en un sol sector, concretament a la Font de la Mare, podia afavorir la creació de guetos. I, malgrat la insistència del nostre grup i de molts altres santjoanins, que varen presentar més de 168 al·legacions a la proposta del nou POUM, l’equip de govern, al disposar de majoria absoluta, en va fer cas omís. I ha estat finalment la Comissió Territorial d’Urbanisme qui ha obligat a l’ajuntament de Sant Joan a redistribuir els pisos de protecció oficial d’una forma més equitativa, tal i com defensava el grup d’Esquerra.
Litoral malmès. Sant Feliu de Guíxols.

Ara ja és un fet i el nou POUM hipoteca paisatgísticament i econòmicament el nostre poble, per la dispersió d’equipaments i el creixement desmesurat que planteja. Aquest creixement desmesurat i poc realista, amb l’únic argument – de dubtosa defensa i acatat pel propi equip de govern – de voler assumir tota aquella segona residència que no cap a la resta de municipis de la comarca s’assembla més a un creixement basat en l’especulació urbanística, a l’estil del dràstic desenvolupament que ha patit la Costa Brava, que no en el futur sostenible, social i econòmic, que necessita Sant Joan. Tant de bo aquest creixement fos realista i possible, però si no es busca una font d’ingressos potent – indústria – aquest desenvolupament és, ara per ara, una utopia.

Anuncis

2 Comments Add yours

  1. elisabet ha dit:

    Felicitats per l’article Sergi, el que sap més greu és que l’equip de govern psc-psoe no faran ni putu cas del que pugui dir la gent i menys esquerra. Recordes quan es volia fer el polígon industrial comarcal a la colònia llaudet i ocupava les sauledes del pla de’n sala? llavors sí que van sortir tot una gent (vinculada al psc) que defensava la terra, els paisatge …. la generalitat el va tirar enrrere i el va fer més petit, i ara aquesta macro urbanització no destrueix res??? serà valuosa per sant joan??? és imprescindible??? val la pena??? jo crec que no, però ara tota aquella gent ara son dels seus i no diu res, res de res, si ho dic jo o tú soms els d’esquerra i estem dolguts i ressentits, i només es fa per posar pals a les rodes, cal fer sentir la veu de la gent que viu a sant joan, perquè no proposeu una mena de referèndum??? a veure que diuen els grans demòcrates!!!!!!!!!!!!!

  2. Jordi ha dit:

    Si es vol donar embranzida al turisme, en el que Sant Joan té un gran potencial, no ha de ser el residencial pel que més s’aposti.. Està demostrat que és dels més insostenibles econòmicament i ecològicament. El que s’ha de fer és incentivar la iniciativa privada (tant brillant per la seva poca existència a aquest poble) perquè s’ofereixin places hoteleres (quantes n’hi ha a l’actualitat? Em refereixo a hotels i no només al turisme rural) aquestes són les que creen llocs de treball i no la construcció, que s’ha més que demostrat que només beneficia a uns pocs (a la resta només mentre dura l’obra).
    Per altra banda, d’acord, uns quants xalets que en part siguin ocupats per “segons residents” aporten un major dinamisme social i comercial. Però, com diu el sr. Masdeu, qui voldrà comprar una segona residència envoltada de blocs de pisos? S’ha d’anar en compte i no caure ens els mateixos errors que a la Coromina del Bac (un collage urbanístic i paisatgístic).
    3r, Sant Joan ha de créixer també en base a la indústria, però tant ha d’augmentar la població? És clar que si és així es necessitaran blocs de pisos, ja que la orografia del nostre territori no permet disposar de molt sòl aprofitable, tant per l’urbanització com per a la resta d’activitats humanes.
    Així doncs, des de la meva òptica geogràfica, a mi em sembla que és un repte trobar l’equilibri i la compatibilitat de tots aquests aspectes i necessitats, que s’ha d’afrontar i superar des del sentit comú i respectant la voluntat comunitària local, tenint presents els recursos existents (no només els econòmics).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s