Anar a veure els meus avis és un costum que no he perdut des de fa quasi bé vint-i-vuit anys i, com tot nét, d’aquestes múltiples visites en tinc molt bons records, però n’hi ha un que, des de ben petit, sempre m’havia cridat l’atenció i cada dos per tres truncava la meva innocència infantil; les constants i continues perverses retransmissions de corrides de toros, emeses per la cadena de televisió pública espanyola, la primera.
Cada vegada que els meus avis veien una cursa de braus a la televisió, la meva incredulitat i estupefacció es posava en manifest vers aquests espectacles sanguinaris i vergonyosos. Era -i sóc- incapaç d’entendre com una plaça plena de gom a gom s’alçava d’alegria davant la satisfacció que els produeix veure com un suposat i viril mascle fa una bona faena. És a dir, observar com s’assassina a un brau indefens amb la seva banderilla i amb l’ajuda prèvia de les múltiples estocades que han minvat la valentia de l’animal. Força física que ja s’encarregaven d’amorosir els acompanyants del diestro de torn amb maltractaments previs a la cursa.
Davant d’aquesta manca de drets animals, els meus avis mostraven una dualitat expressiva vers l’espectacle; certa indignació quan se suposava que el torero es guanyava bé les garrofes, liquidava el brau i després l’hi seccionava les orelles i la cua –espectacle dantesc!- i un toc d’alegria quan l’animal envestia a l’humanoide. Tanmateix, si la desgracia humana era exagerada, l’alegria s’esvaïa amb un simple “s’ha de ser burro per posar-te davant d’un animal tant gros i fer-lo patir d’aquesta manera”.
Aquesta actitud va arrelar en el meu si i mai he arribat a poder entendre què porta a una persona -especialment homes ja que les fèmines hi son mal vistes- a matar i fer patir, per diversió i diners, a una bèstia condemnada a mort des del primer moment de l’espectacle. I encara menys entenc, com hi ha un públic fidel a tot aquest reducte cultural que ha desaparegut des de ja fa molts anys d’altres països mediterranis.
Amb el pas del temps i de mica en mica les coses es situen al lloc que les hi pertoca, i un exemple n’és l’aprovació que ha tingut lloc, avui dimarts 29 de juliol de 2010, al Parlament de Catalunya, de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que pretenia prohibir per llei les corrides de toros. Iniciativa avalada per mes de 180000 signatures i aprovada amb 68 vots a favor (32 de CiU, 3 del PSC, 21 d’ERC i 12 de ICV-EUiA), 55 en contra (7 de CiU, 31 del PSC, 14 del PPC i 3 del grup mixt) i 9 abstencions (6 de CiU i 3 del PSC). Dia històric que suma Catalunya a la única comunitat autònoma que ha prohibit aquest espectacle absurd i salvatge; les Illes Canàries.
Per acabar, hi ha qui intenta vincular, sense cap mena de coneixement, aquesta aprovació a un atac cap a l’estat veí, però actualment Catalunya ja disposa d’una llei de protecció dels animals (Llei 3/1988, del 4 de març) que permetia, de forma excepcional, les festes dels braus en determinades localitats on hi haguessin places construïdes per celebrar-les, abans de l’entrada en vigor de la pròpia llei. La prohibició de les corrides de toros correspon a una modificació de l’article sisè de del text refós de la llei de protecció dels animals, aprovat pel decret legislatiu 2/2008, sumant el maltractament dels toros a les prohibides baralles de gossos o galls, entre d’altres, evitant d’aquesta manera el patiment, de forma gratuïta i per diversió, de tot animal. Per tant, no respon a un atac cap a les costums espanyolistes si no un avenç conjunt cap a una societat més respectuosa vers els drets humans i animals i un avenç de la maduració col·lectiva cap el bon tractament de tot ésser viu, evitant veure com una suposada forma artística el maltractament animal.
Més informació: Text Refós de la Llei de Protecció dels Animals.
Sergi Albrich 
Ara veurem si veritablement és o no un atac cap a les costums espanyolistes….com vaig dir….un cop fet aquest pas que segueixin amb els correbous…El temps posa a cadascú en el seu lloc…i aquest ens dirà o no si jo tenia raó..
De fet una cosa no és implícita a l’altra. La prohibició d’ahir és un avenç més a l’evolució de la llei de protecció dels animals aprovada al 1998, retocada al 2008 i novament modificada al juliol de 2010. “las cosa de palacio van despacio”, i de moment s’ha suprimit aquesta vergonya, que com tots sabem està fortament estesa a l’estat espanyol.
Estic d’acord que els correbous han de seguir el mateix camí, tanmateix el què pateix un animal, un toro en aquest cas, als correbous no és comparable al què pateix la bèstia a una corrida. Això, però no exclou que tot passi pel sedàs i s’acabi prohibint.
Fa gràcia, com els populars defensen la festa de la unitat d’espanya, les curses de braus. Com poden sortir i argumentar que els animals no pateixen? que és un art? que és una festa nacional i històrica? Històrica de què? matar bruixes també era una cosa normal durant la inquisició i es va acabar abolint…
El Parlament blinda els correbous…Quina barra i doble moral que teniu.
Ara resulta, que el patiment del bou es justifica en el grau del mateix…perdona?? La tortura és tortura (i no és cultura, com bé dèieu). Es com si ara jo et poso a una cadira, i et faig tot tipus de bestieses, a saber, passar-te el foc ben apropet de la cara, a estirarte d’una manera brutal de braços i cames, patades,… Noi, en aquest cas no em podries dir res, perquè clar, tortura seria si et faig l’estocada, sino…res.
Deies que quina vergonya això de fer patir i matar un animal. Tens raó. Però encara és més vergonyós que hi hagi una classe política que utilitzi el patiment amb fins purament polítics, aixó sí que és una vergonya…
No s’ha d’oblidar que va ser un punt molt positiu prohibir les corrides i eliminar aquest sanguinari espectacle de les nostres poblacions (a un cert temps vista).
És evident que en aquell moment s’hauria d’haver prohibit tot espectacle taurí (així ho crec i així ho penso). Tanmateix, per arribar al màxim de consens de la prohibida de les torrides totes les forçes polítiques (amb el consens social que comporta) hi tenia de sumar i això només era possible a canvi de regular els correbous (recordo que es regula i es limiten segons quines actuacions per tal de tenir més seguretat, tant a les persones com els animals). Per tant davant de la impossibilitat de cruspir-nos tot el pastís, era millor menjar-ne una gran part i deixar l’altra al congelador.
Ara falta continuar treballant per fer tota la pedagogia necessària i, d’aquesta manera, aconseguir en un futur treure el pastís del congelador i acabar-lo de cruspir.
Per tant, no et justifico (ni em toca) les actuacions que CIU, ERC i PSC han tingut vers aquesta llei. Tanmateix, ERC per aconseguir finalitats ha de pactar fets puntuals i anar avançant de mica en mica. Si no hi hagués pactes no hi hagués hagut la prohibició de les corrides.
HOLA SERGI, VULL SABER PERQUÉ A SANT JOAN HI HA UN
CIRC AMB ANIMALS, QUAN L´AJUNTAMENT DE SANT JOAN
TE APROBAT PER PLE, LA PROHIBICIÓ DEL MUNTATGE DE
CAP MENA DE CARPA O SIMILAR QUE DUGUI ANIMALS.
COM ES QUE S´HA DONAT PERMÍ?
Hola Josep, tens raó, a mi també m’ha sorprès. Al novembre de l’any 2006 l’ajuntament de Sant Joan va aprovar, per una unanimitat, una moció sobre la protecció dels animals. Un dels acords era precisament el compromís de l’ajuntament amb els principis ètics, socials i mediambientals, així com amb el respecte a no ocasionar patiment innecessari als subjectes protagonistes del medi i els animals. L’altre acord, fa referència al fet que el nostre ajuntament és contrari a l’exhibició d’animals salvatges dels circs o altres activitats que es vulguin realitzar al nostre municipi.
T’haig de dir, que a nosaltres no ens costa que s’hagi aprovat, per cap de les juntes de govern que ens ha fet arribar l’equip de govern, la instal•lació del Circ. És probable que s’hagi aprovat per decret d’alcaldia. Per altra banda, t’avanço que avui mateix el grup d’Esquerra entrarem un escrit a l’ajuntament demanant explicacions per aquesta decisió i exigirem que es compleixi la moció aprovada, lamentablement per aquesta vegada haurem fet tard perquè no teníem constància que s’hagués donat permís.
Per qualsevol altre aclariment no dubtis a posar-te en contacte amb mi o bé amb en Joan o en Jordi.
Sergi.
El chistecito de Saló es perfecta ilustración del asunto.
Vamos a suponer que en toda España salvo la Gomera prohiben el silbo gomero por ruidoso y molesto. Más tarde, lo prohiben en la Gomera. Naturalmente, la indiferencia será absoluta en casi toda España y habrá problemas en la Gomera. Los nacionalistas canarios podrán hacer chistecitos sobre la diferente conducta de la gente y “sacar sus propias conclusiones” sobre el estado opresor.
En Cataluña hay afición a los toros y en las Canarias no. Simplemente. El problema no está en el nacionalismo español sino en el nacionalismo catalán, como casi siempre.
Los nacionalistas tenéis un problema con los derechos individuales de la gente. Los nacionalistas virados a la izquierda tenéis un problema doble con los derechos individuales de las personas.
El tema de la prohibición de los toros apesta a ingeniería social izquierdista pasada por la hipocresía nacionalista. Se toma como coartada a los pobres animales cuando se piensa en la homogeneización cultural y simbólica tan característica del nacionalismo. Se protegen los correbous y se prohiben las corridas. Los tontos útiles que son los animalistas aún creen que es un avance… y los nacionalistas también.
La prohibició de les corrides de braus no té res a veure amb el nacionalisme català ni és cap ofensiva contra l’Estat Espanyol. Aquest és l’argument que molts voleu donar-hi i, al darrere d’aquesta manipulació, si amaga l’arcaic nacionalisme Espanyol. Prohibir les corrides de braus té un únic sentit, no fer patir un animal pel simple fet de la diversió humana. Aquest és l’argument únic i inqüestionable de la prohibició.
El tema dels correbous és una altra història. De moment s’han prohibit les corrides i, espero que en un futur no massa llunyà, també es prohibeixin els correbous. Tot i això, les corrides de braus es fa patir l’animal molt més que als correbous.
A partir d’aquí, cadascú pot rebuscar els arguments més surrealistes que vulgui per veure que darrere la prohibició dels toros hi ha la suposada malèfica mà independentista antiespanyola. La qual, realment, és minoritaria.
gràcies pel comentari.