NI (quedar-nos a casa) Ni (no anar a votar).

Presentació del programa "generación nini". La Sexta.

La comunicació, en l’àmbit polític, és un element clau per traslladar al ciutadà la gestió realitzada d’aquells qui governen. Actualment, l’òptima praxis política – la bona feina i les bones intencions- s’amaga darrere una demagògia política, mediàtica i excessiva vers la manca de transparència, la corrupció, l’afany de lucre i la incomprensió de la classe política.

Pocs dies abans de l’inici de la campanya electoral, les propostes electorals adreçades a una fracció determinada del col·lectiu jove,  per part d’aquells partits polítics que disposen d’una major representació parlamentària a Catalunya; Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes de Catalunya, m’han causat una certa estupefacció i curiositat al copsar com, al punt i final de la present legislatura, les dues màximes formacions polítiques esmentades destinen els seus dards electoralistes a fomentar la inserció laboral, mitjançant contractes remunerats o beques d’un col·lectiu oblidat; aquells joves mal denominats NI-NI. Joves que ni estudien ni treballen. Terminologia despectiva que va situar-se a la memòria de la població estatal, fa uns quants mesos, quan un programa de televisió, de dubtosa reputació, intentava aconseguir els màxims èxits d’audiència possibles gràcies a la retransmissió de la vida d’un conjunt de joves de poca formació i amb poques ganes de treballar.

Un programa de televisió no pot condicionar les propostes estrelles de cap partit i menys en allò referent al futur immediat del nostre país; els joves. Actualment, Catalunya disposa de més de 200.000 joves que es troben en situació d’atur, un 27% de la població. Conjunt de nois i noies que a sota el paraigües de múltiples situacions econòmiques, socials i culturals, a dia d’avui, no troben feina i ja no estudien. Tot i que molts tenen alguna titulació, formativa o universitària. Aquests també són NI-NI, joves que ni estudien ni treballen.

En l’àmbit de joventut queda molt per fer. És un sector en el qual la crisi del totxo hi ha atemptat considerablement, fet que ha deixat a l’estocada un gran nombre de joves amb un nivell formatiu baix. Aquest fet, sumat al 40% dels joves que només disposen de titulació bàsica respon a la necessitat de dur a terme una gestió encarada a incrementar la formació d’aquest col·lectiu i potenciar, d’aquesta manera, la seva inserció laboral. Ells també són NI-NI.

Els joves són el futur i les propostes electorals dels partits polítics no poden ser puntuals ni esporàdiques (CIU en planteja 17 de les 1000 del seu programa electoral). Al final de la present legislatura, Esquerra Republicana de Catalunya ha aconseguit una fita històrica; l’aprovació de la llei de polítiques de joventut, marc legal que delimita i regula les competències i el model en polítiques de joventut basat en l’emancipació dels i les joves, a la vegada que prioritza allò referent amb l’educació, el treball i l’habitatge i deixa un espai perquè els i les joves tinguin veu en les polítiques que els afecten. D’aquesta llei se’n derivarà el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010/2020, document consensuat amb la majoria de forces polítiques que delimitarà, de forma transversal i interdepartamental, en cadascun dels eixos, els objectius i fites a assolir en els propers deu anys en l’àmbit de joventut. Element clau que engloba tot el ventall jove existent a casa nostra. Conjunt de polítiques que atenen a aquells que tenen entre els 16 i els 29 anys i no només a un determinat sector. Tots podem ser NI-NI.

La veu dels joves es primordial, principalment per decidir les lleis i les normes que els afecten de forma directa i els hi faciliten el dia a dia. A partir del 28 de novembre el nou govern haurà de desplegar el nou Pla Nacional i fer complir la nova llei, a fi que tots els departaments de la Generalitat, en un futur, actuïn conjuntament i treballin perquè els joves gaudeixin d’aquells drets i facilitats que actualment els hi manquen.

 Molts han intentat amagar les gestes d’Esquerra Republicana al llarg d’aquesta legislatura, però només Esquerra ha situat i continua situant els joves com al pal de paller de la societat. Ha arribat el moment que els joves participem i exercim el dret a vot adreçat a aquells qui creuen – i han cregut sempre – amb nosaltres, aquells que aposten per la formació i la reinserció laboral dels joves amb dificultats (no només al mal denominats NI-NI), aquells que lluitaran per desenvolupar, als propers anys, les directrius que contempla el Pla Nacional de Joventut. És hora de NI quedar-nos a casa Ni de no anar a votar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s