“La pròxima legislatura ha de ser la legislatura del consens”.

A continuació, us anoto alguns fragments de la meva intervenció en el marc de la meva presentació pública com a candidat a l’alcaldia de Sant Joan de les Abadesses:

Font: Elisabet Regué

 “Sant Joan és el meu poble, és el poble que m’ha vist néixer, és el poble on he crescut i és el poble que m’ha forjat com a vilatà. Sóc del parer que un mateix ha d’intentar solucionar els problemes i buscar les possibles millores, enlloc de criticar i menystenir a aquells que ho intenten i, per això, des de sempre, he volgut ser una persona implicada i activa, a fi d’aportar el meu gra de sorra per tal d’intentar millorar el present del nostre municipi i, si s’escau, el nostre futur.

L’any 1993, vaig endinsar-me en el cor del teixit associatiu de Sant Joan. He format part, durant més de deu anys, del Grup Esplai Somnis, que vaig tenir l’orgull de presidir i que m’ha deixat molts bons amics i molts bons records, i també vaig formar part de la Unió Excursionista de Sant Joan. Llarga etapa que m’ha permès adquirir importants valors que m’han ajudat a definir-me com a persona.

L’any 2007, vaig formar part de la candidatura d’Esquerra, encapçalada per l’Elisabet Regué, i des de l’any 2009, ocupo, fins el dia d’avui, la cadira de regidor a l’ajuntament de Sant Joan. Durant aquesta etapa a l’oposició he après el funcionament intern del nostre municipi i la importància de les peces que mouen el seu engranatge bàsic, la seva gent. He après que el dia a dia costa i les dificultats i les adversitats apareixen contínuament, però puc i vull dedicar els propers anys de la meva vida a ajudar les persones que hi vivim, per tal de fer un poble millor per la gent que ens l’estimem.

Ser regidor de l’ajuntament de Sant Joan m’ha permès estrènyer el contacte amb una gran quantitat de santjoanins i santjonines a fi de copsar les seves preocupacions. De les seves paraules n’he pogut extreure que la inquietud més comuna és la pèrdua de vitalitat social i, sobretot, econòmica del nostre municipi. Existeix una sensació general de desànim vers l’avenç inqüestionable de les viles veïnes, i un retrocés innegable de casa nostra.

Ara, assumeixo amb orgull el repte d’haver estat escollit alcaldable del meu poble i,  em nego a creure la manca de potencial que tenim per oferir i que ens ha de permetre remuntar.

Tot i les dificultats econòmiques que ens atenen, només podem avançar d’una sola manera. Junts i aglutinant el màxim de forces possibles en el marc d’un projecte col·lectiu. Tant sols d’aquesta manera avançarem en el sentit correcte a fi de perfilar el poble que volem i el poble que ens mereixem.

Es bo definir quin model de poble volem i, ara, més que mai, amb més de 300 persones en situació d’atur, cal vetllar per donar un fort impuls en el desenvolupament econòmic de la nostra vila a fi de generar un canvi de model que resulti atractiu i viable pel teixit empresarial.

Tenim molt per oferir. Només cal posar ordre amb allò que tenim i que no és poc. La nostra cultura, la nostra història i la nostra natura. Tot, sota un bon embolcall, pot esdevenir un fort i potent reclam turístic. Cal treballar per fer confluir tots els agents turístics i comercials a fi d’oferir un producte de primera qualitat que ens distingeixi dels municipis veïns i reflecteixi la nostra essència.

 Hem de treballar per un desenvolupament urbanístic ordenat i sostenible que eviti la construcció de blocs plurifamiliars a les entrades del municipi, que malmetin les planes del Ter i que hipotequin els recursos ecològics i paisatgístics que encara tenim. S’ha de prioritzar l’edificació al centre de la Vila, ocupant aquells espais que encara poden encabir habitatges, com ara acabar la Coromina del Bac, ocupada a menys del 50% de capacitat, o bé buscar altres espais com poden ésser la Cotolla o l’antiga fàbrica Espona. A la vegada, hem de prioritzar i fomentar l’habitatge a la Vila Vella.

El revulsiu que ha patit la Vila Vella és inqüestionable, tanmateix és la primera pedra d’un procés que ha de permetre revitalitzar el nostre nucli històric. Hem de continuar vetllant per aquest espai, ser agosarats i lluitar per aconseguir un increment de la dotació econòmica de la Llei de Barris, en el marc del projecte de Viles i Pobles.

 És important ser seriosos, no podem continuar jugant amb l’educació dels nostres infants i joves com una eina política. Cal definir un lloc creïble, realista i cèntric per les escoles, a fi de no minvar la vida social i comercial del centre de Sant Joan. I, no podem permetre, que en un futur immediat alguns infants no puguin accedir a la llar d’infants. Un servei municipal no pot tancar les portes als seus vilatans, hem de vetllar per la seva ampliació.

Sense ambició, bona argumentació i molta tenacitat no s’hagués aconseguit que els nens i nenes de casa nostra es quedessin fins als 12 anys a Sant Joan a fi de continuar estudiant. Això només es va aconseguir amb idees clares, ambició i un sentit de poble agosarat.

Benvinguda serà la construcció de nous edificis, com podria ser el del nou consultori mèdic, però, ara per ara, la nostre prioritat no ha de ser tenir un nou edifici de disseny, sinó poder oferir més serveis sanitaris als nostres vilatans. Tenir un nou edifici per dur-hi a terme les prestacions actuals no suposa cap avens important.

Encara resta per definir un lloc definitiu on ubicar-hi la biblioteca municipal. Els nostres joves necessiten – és mereixen – un espai amb les condicions òptimes adaptades a les seves necessitats educatives.

Ara, més que mai, hem de repensar en què gastem cada euro, perquè no pot passar com l’espai on som –el Palmàs-, malgrat que estèticament l’obra ha quedat impecable i immillorable, és notori que els usuaris del Casal de Jubilats i 

Pensionistes han perdut espai útil respecte l’antic casal. Així ho fan constar molts dels seus membres.

Font: Arnau Urgell

Sant Joan s’ha caracteritzat sempre pel seu dinamisme social. Les entitats i les associacions han estat, històricament, el motor i l’engranatge principal del nostre municipi. Ara, el teixit associatiu ha perdut pistonada, cal posar les bases per reactivar-lo i cal facilitar l’accés a espais còmodes per tal que és desenvolupi.

 Potenciarem l’associacionisme des de la base, des de la infància, és important la implicació de les persones en la seva societat  i l’estima cap el seu país per tal de poder avançar. Tenim bons exemples locals, com la Unió Excursionista, el JAS, el Grup Esplai Somnis, el Moto Club, l’Abadessenc, el club triatló, entre molts d’altres.

 Que Sant Joan està esdevenint una població envellida és un fet fefaent. Cal vetllar per dotar de tots els serveis i tota l’atenció necessària a aquells que ho necessiten, així com la previsió d’habitatges tutelats per aquells que, tot i tenir autonomia pròpia, tenen un cert grau de dependència. Cal treballar per la nostre gent gran, pels nostres avis! Han de poder envellir amb dignitat i han de rebre gran part de tot allò que ens han donat. La Fundació Emma serà, doncs una de les nostres prioritats.

A dia d’avui, un dels principals problemes que té el nostre municipi, i crec que hem d’abordar amb urgència, és la pèrdua d’habitants. Els últims anys perdem de mitjana entre 40 i 50 habitants anuals, majoritàriament joves que van estudiar a fora i no tornen, per les dificultats de trobar feina tant al nostre municipi com a la comarca. Encara que sigui psicològic, com a fet indicatiu, estem a punt de ser la tercera població de la comarca, quan històricament sempre havíem estat la segona.

Aquest fet es percep en la vida social. És notori que Sant Joan no és el mateix des de fa uns anys, es nota en els comerços, en el bars, en els restaurants i en els esdeveniments culturals. Fins i tot, es nota en l’estat d’ànim d’aquells que tenen negocis i en volen impulsar.

 Per remuntar aquesta situació hi ha dos factors claus: Crear llocs de treball i facilitar l’accés a l’habitatge. La política de la pedra està molt bé, però de què ens serviran aquests grans equipaments si no tenim qui els utilitzi.

Malgrat que l’accés a l’habitatge hauria de ser una de les prioritats del nostre ajuntament, des de l’any 2005 que no s’ha construït ni un sol habitatge de protecció oficial de compra.  

Font: Arnau Urgell

La creació de llocs de treball, és l’altre element a prioritzar. En el transcurs de la legislatura anterior es va fer un pas important, gràcies a la tenacitat de l’ajuntament del moment. Es va provocar la compra, per part de la Generalitat, de la Colònia Llaudet, a fi de resultar una àrea de desenvolupament econòmic important per tota la comarca i es va impulsar Vila Icaria conjuntament amb la Fundació Eudald Soler.

 

Tanmateix, aquestes grans fites aptes pel desenvolupament econòmic, han quedat aturades. No sóc partidari d’urbanitzar el sector de la Llaudet sense que hi hagin empreses interessades i molt menys amb la situació econòmica actual, però si que podem prioritzar la ocupació de les instal·lacions actuals. Cal iniciar la rehabilitació de l’antiga fabrica de Llaudet com a viver d’empreses i petits tallers i, posar al mercat, amb tots els serveis, la fàbrica Nova de Llaudet. Nau fàcilment adaptable a qualsevol empresa pel seu espai diàfan. Si no actuem amb rapidesa i sotilesa, es pot repetir el que va passar fa un any i mig, quan una important empresa es va interessar per aquest espai, però ho va desestimar pel fet que no hi havien tots els serveis d’aigua i sanejament.

En un moment econòmic com l’actual, amb la competència que hi ha de sòl industrial, no ens podem permetre perdre trens com aquest, hem de demanar a la Generalitat, encara que sigui en detriment d’altres projectes municipals, dotar mínimament aquest sector en el marc de comarca deprimida i envellida que som.

 Els joves som el futur, cal facilitar-nos les condicions laborals i d’accés a l’habitatge per tal que tots aquells que volem viure i treballar a Sant Joan podem optar a un oportunitat digne que ens permeti continuar construint el poble que ens ha vist créixer. Impulsarem i vetllarem per la construcció de pisos de protecció oficial assequibles econòmicament.

 El turisme és un altre aspecte important per la nostra encomia local, el projecte de Terra de Comtes i Abats, la construcció de l’alberg municipal o la rehabilitació del Molí Petit n’han estat el primer gran pas. Cal seguir apostant pel turisme de qualitat, en els àmbits cultural, familiar i mediambiental.

Actualment, cada any passen pel nostre Monestir més de 22.000 persones. D’aquestes, més de la meitat només hi estant unes hores, només visiten el monestir i se’n van. Hem de treballar per retenir més d’un dia aquest turisme.

La propera legislatura ha de servir per consolidar i acabar el projecte Terra de Comtes i Abats. Cal definir la última planta del Palau de l’Abadia i seguir potenciant el turisme cultural a l’entorn del mite del Comte Arnau, l’Abadessa Emma, a l’hora que no podem oblidar els nostres referents locals.

També haurem de treballar per retornar a l’ermita i paratge de Sant Antoni, i tornar-li el sentit de motor dinamitzador turístic que havia tingut, a través de la seva conservació i convertint-lo en un equipament de servei d’allotjament i restauració. Hem d’acabar de definir el projecte de l’antiga estació de Toralles, recuperant part del patrimoni ferroviari perdut, que pot acabar a sent un complement turístic o bé un equipament social.

En allò referent al turisme mediambiental, cal promocionar i adequar, a nivell pedagògic i educatiu, espais amb un alt interès mediambiental a través de la creació d’itineraris. La nostra vila té un gran potencial si no el malbaratem.  

 

Font: Arnau Urgell

Cal fer arribar la Ruta del Ferro i el Carbó fins a Olot, d’aquesta manera ens convertirem en un punt important del projecte Vies Verdes, essent una de les més llargues d’Europa, que unirà el mar i la muntanya amb gairebé 200 Km de ruta. En quatre anys no s’ha fet ni un sol tram de via verda, malgrat la bona predisposició econòmica del ministeri de Medi Ambient.

Hem de potenciar la suma d’esforços amb la vintena de cases de turisme rural del nostre municipi per tal de potenciar la creació de places hoteleres al centre de la vila a fi de poder vendre la marca “Sant Joan de les Abadesses”.

 El comerç és una peça clau per tancar el cercle econòmic, però sense tenir una economia local forta, el nostre comerç de proximitat difícilment podrà sobreviure. Cal, però, ara més que mai facilitar-los les coses, crear més places d’aparcament, no treure del centre de la vila allò que aporta vida social i treballar conjuntament per la seva promoció.

 La pròxima legislatura ha de ser la legislatura del consens. Venen temps difícils i la crisi econòmica afecta fortament a les administracions públiques, a l’hora que minva la nostra capacitat gestora. Toca unir esforços per avançar conjuntament pel bé del nostre municipi.

Vull creure que de tot se n’aprèn, i aquests anys de regidor a l’oposició m’han servit per copsar la importància de consensuar els grans projectes, tant amb la resta de grups municipals com amb els veïns. Les majories absolutes ens allunyen d’aquest consens i condueixen a tirar pel dret. La propera legislatura és una oportunitat per capgirar aquesta situació. Sóc partidari de no tirar enrere tot el que s’ha fet, tant sols només millorar allò que no s’ha fet bé, entre altres coses una part important i cabdal del POUM, aquest és el meu primer compromís. Tots i totes hem de madurar cap a una cultura de consens, independentment dels partits polítics que ens hàgim presentat a les eleccions. Ara espero i esperem que la pròxima legislatura sigui una oportunitat en aquest sentit i tots ens veiem obligats a aprendre a entendre’ns, Sant Joan hi sortirà guanyant!.

Queda molt per fer, per tant és cabdal treballar pel nostre municipi i, ara, és l’hora d’agafar amb força el timó, remar amb valentia i deixar d’anar a la deriva per tal de dirigir-nos a un horitzó ferm i clar. Cal un projecte sòlid, que aglutini el màxim de forces polítiques i socials i, que al mateix temps, reflecteixi el fort potencial que té Sant Joan i que serveixi perquè tots i totes ens el creguem. Només d’aquesta manera avançarem en la direcció correcta a fi d’esdevenir un poble de primera. Jo hi sóc, vull fer-ho, en tinc ganes i em sento capacitat, m’hi ajudeu?

 

Notícia a la web d’esquerra: http://locals.esquerra.cat/santjoanabadesses/article/5525/lacte-de-presentacio-de-sergi-albrich-com-a-alcaldable-omple-de-gom-a-gom-lauditori-jaume

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s