Jaume Nunó i la bona gestió cultural.


Aquesta setmana he acabat de llegir la biografia de Jaume Nunó; Jaume Nunó, un santjoaní a Amèrica, de Cristian Canton i Raquel Tovar. Obra literària molt recomanable per la seva facilitat de llegir, el seu contingut històric i, evidentment, per la immensa informació que aporta sobre la intensa vida de Jaume Nunó i Roca (1824-1908).
Jaume Nunó, un santjoaní a Amèrica.

El llibre m’ha servit per conèixer i, sobretot, aprofundir en la vida d’aquest santjoaní que, malgrat va marxar amb només nou anys de la nostra vila, s’ha convertit en un símbol del poble mexicà. És interessant resseguir la seva vida, realment molt activa, al llarg de la qual va visitar un gran nombre de països i ciutats en ple segle XIX. Crec que és important recordar que quan Nunó abandona Sant Joan, al 1833, encara resten quaranta-set anys perquè arribi el tren al nostre municipi. Per tant, les distàncies en aquell moment encara eren més importants. Tot i així, va acabar viatjant a Itàlia, Cuba, Mèxic, Estats Units, etc.

El seu vincle amb Sant Joan va ser molt breu i pràcticament, al llarg de la seva vida, la seva relació amb la nostra vila va ser per correspondència amb el seu germà Joan, organista del monestir, que per cert també arribà a ser alcalde de Sant Joan de les Abadesses. Ell va ser qui va introduir Jaume Nunó al món de la música.

L’estreta relació personal amb el president i dictador mexicà Santa Anna, la seva destresa amb la musica i probablement una certa casualitat del destí, el varen portar a presentar-se al concurs nacional per a compondre l’himne nacional de Mèxic, que va guanyar el 12 d’agost de 1854, amb les estrofes compostes pel poeta mexicà Francisco González Bocanegra. Tanmateix, el reconeixement per aquest fet, no li va arribar fins al final dels últims anys de la seva vida, quan ja era un ancià, 50 anys després d’haver-lo composat. Tot i que els experts diuen que no ha estat una de les seves millors composicions, la seva figura s’ha acabat perpetuant dins el poble Mexicà a través d’aquesta composició, fins el punt que les seves despulles estan enterrades a la rotonda de les persones il•lustres de Mèxic. Jaume Nunó és l’única persona d’origen no mexicà que hi està enterrada.

El treball de recerca del llibre va servir, com a fet important, perquè els investigadors localitzessin un besnét de Nunó, conjuntament amb la seva esposa, el quals guardaven un baül amb objectes personals del compositor, cartes personals, partitures, documents oficials, etc. I, alguns d’aquests objectes recuperats s’han pogut dipositar a la casa natal de Jaume Nunó – El Palmàs – a Sant Joan.

Al meu entendre, el llibre de Jaume Nunó és fruit d’una suma de diferents factors; l’excel•lent treball d’uns bons investigadors i la col•laboració de diverses persones, així com de moltes institucions. Però també gràcies al paper actiu i tenaç que ha pres part l’ajuntament de Sant Joan. Crec que és de justícia reconèixer les bones accions i, en aquest cas, aplaudeixo la iniciativa duta a terme per part del nostre consistori.

És important que el nostre ajuntament s’impliqui a fi de donar a conèixer i potenciar la nostra història, els nostres símbols i, per tant, que ens ajudi a recuperar la nostra identitat.

Una vegada més, la cultura ens pot servir com a reclam turístic, perquè no és un fet anecdòtic que un santjoaní hagi composat l’himne musical d’un país de 103 milions d’habitants. Hem de continuar reivindicant la seva figura i els seus orígens. Crec que hauríem de convertir en un fet quasi obligat la visita de Sant Joan de les Abadesses i, evidentment, la casa natal de Nunó, per part de tots els turistes mexicans que visiten Catalunya. Tenint en compte que en aquest país el coneixen i el reconeixen molt més que a casa nostra.

Amb l’edició del llibre, en certa manera, es tanca un capítol sobre la relació amb la cultura mexicana iniciada per Salvador Moreno, que  va conduir Sant Joan de les Abadesses a l’agermanament, el 3 de juny de 1980, amb la població de Sant Luis de Potosí, la creació de la plaça Abadessa Emma el 1969, la Festa de Mexicana el Grito des de l’any 2005, la rehabilitació del Palmàs, etc. Per tant, és important continuar estrenyent relacions amb aquest país que l’any passat va celebrar els 200 anys d’independència respecte l’Estat Espanyol, és un bon moment per reivindicar la figura del santjoaní, la musica del qual fa alçar, sentir i emocionar tot un país i tot un poble.

Crec que la iniciativa vers la figura de Nunó l’hem de replicar a altres figures importants de la nostra vila, per tal de seguir recuperant els nostres orígens i la nostra identitat com a poble.

El proper dia 15 de març, a les 7 de la tarda, es torna a fer la presentació de la biografia de Jaume Nunó, al consulat General de Mèxic a Barcelona, amb l’assistència del conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, i els propis autors, serà un bon moment per recordar novament la figura del compositor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s