La sangonera estatal.

Durant els darrers dies i setmanes s’han fet públiques diverses notícies realment preocupants que afecten el conjunt de les administracions catalanes, i totes tenen un denominador comú, el seu finançament.

Com a catalans, es posa de manifest que formar part de les disset autonomies que conformen l’Estat Espanyol resulta ser una hipoteca difícil d’assolir, la qual té més contrapartides que avantatges.  La sangonera estatal, si hi ha matèria prima, continua xuclant.

22.000 milions d’euros corresponen a la quantia econòmica que paguem cada any els catalans – 2.500 euros per habitant – a l’estat central i que, en cap cas, el ministeri d’hisenda espanyol no retorna a la Generalitat de Catalunya. Aquesta és una bossa de diners que s’omple a través dels nostres impostos, que no retornen a casa nostra. Tanmateix, són diners que l’estat – ja sigui governat pel PP o el PSOE – utilitza per la construcció d’obra pública que ratlla l’absurd, com les vies d’un tren d’alta velocitat (AVE) entre Toledo i Conca, amb una inversió inicial que ascendeix als 3.500 milions d’euros i que té un cost de 18.000 euros diaris utilitzada, tant sols, per una desena de persones diàriament.

I, cal recordar que, al mateix temps, el govern espanyol es nega sistemàticament a pagar els 1.450 milions d’euros que li haurien correspost a Catalunya en aplicació del nou model de finançament i que s’haurien d’haver abonat a principis d’any en el marc del fons de competitivitat.

Davant del sagnant espoli fiscal s’hi suma, des de l’any 2008, l’efecte de la crisi i, què fa el nou govern català? Doncs agafa les tisores i retalla – perquè l’estat ens continua escanyant – aquells aspectes més essencials tals com l’educació i la sanitat, disminuint els serveis als consultoris mèdics o als centres d’atenció primària (per exemple el possible tancament nocturn d’alguns centres hospitalaris del Ripollès).

La conclusió és evident; els més mal parats són sempre els municipis petits. És necessari parlar del què passa amb el finançament dels ajuntaments catalans, als quals l’estat espanyol ara reclama 576 milions d’euros corresponents a la participació en els ingressos de l’Estat (137 milions d’euros corresponen a municipis de menys de 75.000 habitants). Aquests diners els va avançar l’estat central l’any 2009, però amb la liquidació feta considera que no pertocaven, atès que la recaptació va ser molt inferior a la que es va preveure en aquell moment. I, a més a més, cal dir que els ajuntaments van utilitzar aquests diners per finançar serveis i despesa corrent i, per tant, molts consistoris patiran un sobreendeutament.

Aquesta situació que es va produir l’any 2009 també va tenir lloc l’any 2008 i, en conseqüència, hi ha molts ajuntaments que enguany ja estan retornant diners per culpa d’una previsió mal feta del govern espanyol. Aquests ajuntaments estan obligats a retornar aquests diners en un termini de 5 anys.

Quina és la situació concreta de Sant Joan de les Abadesses?  Sant Joan, ja és el segon any que ha de retornar diners, ja que de la liquidació de l’any 2008 va haver de retornar 58.357,32€ (un 10,47% de l’avançament fet al 2008), i de l’any 2009 haurà de retornar 53.511,64€ (un 10,20% de l’avançament fet al 2009).  Per tant, de moment ens trobem que per una mala previsió del govern espanyol Sant Joan ja ha de retornar 111.868,96€, diners ja gastats en serveis i despesa corrent.

El ingressos ordinaris de l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses són aproximadament de l’ordre de 3.300.000€ anuals, i la principal font d’ingressos és l’IBI (que aporta uns 1.050.000€, vorejant el 32% dels recursos ordinaris) seguida de la participació en els ingressos de l’Estat (s’acosta al mig milió d’euros i representa aproximadament el 15% dels ingressos ordinaris). D’aquestes dades s’extreu la conclusió que els ingressos ordinaris tenen una dependència molt alta d’una única figura, l’IBI.

En ordre d’importància i com a fonts d’ingressos ordinaris de l’ajuntament també existeixen la taxa de recollida de deixalles (7,8%), l’impost de vehicles de tracció mecànica (7,5%), els ingressos de alberg (7,5%), l’impost activitats econòmiques (4,8%), la taxa subministrament aigua (3,1%) i Fons de Cooperació municipal Generalitat (3,1%), predominants a un altre conjunt d’ingressos inferiors cadascun d’ells al 3%.

L’any 2010 l’Estat va avançar a l’ajuntament de Sant Joan, 499.323,61€ i l’any 2011 se’n preveu ingressar la mateixa quantitat, – 20.000€ més que al 2009 – fet que fa pensar que per aquests dos exercicis és possible que quan hi hagi la liquidació definitiva també s’hauran de tornar novament més diners i, per tant, incrementar el deute municipal.

No disposar d’un pacte fiscal que permeti a la Generalitat de Catalunya administrar els nostres impostos contribueix a l’endeutament dels municipis petits i de retruc afecta a la quotidianitat dels seus habitants. Cal pressionar l’Estat Espanyol per aconseguir gestionar la nostra economia i els nostres recursos.

Davant d’aquest context, els regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses instarem a la resta de formacions polítiques del consistori, a la pròxima sessió plenària, a sol·licitar a l’estat espanyol una moratòria del termini de pagament per tal d’alleugerir el buidatge de les arques municipals, essent conscients que, el que realment és necessari i immediat és aconseguir un pacte fiscal equivalent al del País Basc, i una vegada aconseguit, establir un nou model de finançament de les administracions locals catalanes. Aquí és on la Generalitat de Catalunya ha de batallar i, sota cap concepte, claudicar. La insubmissió fiscal plantejada per la presidenta d’Òmnium Muriel Casals, no és tan descabellada ni una fórmula tant llunyana a tenir en compte si les coses continuen així.

Anuncis

2 Comments Add yours

  1. Totalment injust que els santjoanins i les santjoanines haguem de pagar una suma com aquesta per culpa dels incompetents de l’estat!

    Potser tocaria, d’una vegada per totes, fer un “tancament de caixes”, no?

  2. Perceero ha dit:

    “22.000 milions d’euros corresponen a la quantia econòmica que paguem cada any els catalans – 2.500 euros per habitant – a l’estat central i que, en cap cas, el ministeri d’hisenda espanyol no retorna a la Generalitat de Catalunya.”

    Esto no es verdad. Y como es un dato fundamental en tu argumentación, esta se cae.

    De todas maneras al “no vull que els meus impostos surtin de Catalunya” se le puede oponer el “a mi em sembla bé que els impostos els administrin en Madrid”. Es decir, “No me toques mi dinero, señor nacionalista”. Descuenta de esa candidad la de mis impuestos y la de tantísimos catalanes a los que nos parece bien que los administren otros.

    En otro comentario te he dicho que los nacionalistas tenéis un problema serio con los derechos individuales. Y es que lo tenéis, os ponéis de portavoces de gente que, como yo, no os puede ni tragar y, desde luego, aborrece el que laminéis sus derechos individuales. No es que vayáis con lo vuestro, es que queréis lo de los demás, que mi dinero vaya a vuestras embajadas y vuestras cositas ¡y encima haciéndoos la víctima! ¡y mintiendo con las cifras!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s