Reivindicant Emma de Barcelona.

on

El projecte de Terra de Comtes i Abats, com és sabut, és un producte turístic i cultural basat en la difusió de la història de Guifré el Pelós, del mite del Comte Arnau i de la llegenda d’Otger Cataló, així com les poblacions ripolleses de més incidència pels mateixos; Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Gombrèn i Campdevànol.

Emma de Barcelona
Emma de Barcelona – Monestir de Sant Joan de les Abadesses

El projecte de Terra de Comtes i Abats és d’aquells projectes de gran envergadura que traspassen legislatures i, gestat sota un govern d’ERC, comença a veure la llum l’any 2010 amb l’alcaldia de l’actual equip de govern del PSC, amb la inauguració del Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau i la rehabilitació del Palau de l’Abadia.

Tanmateix, el canvi de responsables del projecte ha comportat una destacada pèrdua respecte la idea original del mateix, la difusió de la història de les Abadesses de Sant Joan conjuntament amb les gestes dels comtes i els abats. D’aquesta manera, tot i la insistència del grup municipal d’ERC, Emma i les seves successores varen desaparèixer amb la posada en marxa del producte.

Emma  de Barcelona, la primera Abadessa del Monestir de Sant Joan, fou una dona pionera i amb poder en un món dominat per homes que va repoblar la vall de Sant Joan, cohesionant així la seva població, i són desenes els municipis d’arreu de Catalunya que varen arribar a conformar l’extens territori de la filla de Guifré el Pelós.

Fa unes setmanes, a iniciativa del director de l’Arxiu General de Girona, Joan Ferrer, Sant Joan de les Abadesses va commemorar l’11è centenari del pergamí en el qual signen els habitants de la vila per tal de reconèixer, l’any 913, que els seus béns, terres i propietats, estaven sota el domini d’Emma de Barcelona. Un valuós document que podria esdevenir el primer cens i la primera delimitació del nostre municipi.

Així, al nostre entendre, en el projecte de Terra de Comtes i Abats, cal incorporar-hi les abadesses. No es pot entendre la història de Sant Joan sense les abadesses, sense Emma de Barcelona, una dona que va donar vida al monestir i també va contribuir fermament a la història de Catalunya.

Cal la reivindicació de la seva persona. En un moment on, el mon estava regit per homes, ella va despuntar, tant per les seves conquestes com per les seves decisions. Navegava entre varis fronts, la vida religiosa, l’activitat política i com no, no podia deixar de ser culta, la lectura, l’escriptura sempre l’acompanyaven en la seva vida quotidiana.

En temps de l’abadessa Emma, el monestir de Sant Joan, tenia possessions des de Vilafranca de Conflent fins a la Roca del Vallès. Tal i com indica el llibre publicat l’any 2000 “Emma de Barcelona, una dona a l’inici de la història de Catalunya (s.IX-X)” escrit per les autores Joana Ripollès-Ponsi i Maria Pau Trayner: “Emma de Barcelona, governà durant quaranta-quatre anys (898-942), edificà temples, repoblà terres, construí Catalunya”.

Cal destacar, també, que després d’Emma, la van succeir altres abadesses, Adelaisa, Ranlo, Fredeburga i Ingilberga, elles van seguir la tasca d’Emma, però cada vegada els va resultar més difícil conservar la comunitat femenina en el monestir de Sant Joan.

Per tot el que van representar i sempre representaran al municipi de Sant Joan, i tal i com he comentat, cal reivindicar la seva figura i treballar perquè això sigui possible. Amb això no vull dir que no calgui seguir treballant amb la direcció actual del projecte Terra de Comtes i Abats, senzillament cal introduir-hi fermament la figura de les abadesses, dones amb empenta, amb ganes, amb decisió, amb intel·ligència, que varen contribuir fermament a aixecar el país. El nostre país.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s