És a les nostres mans, no ens equivoquem

Enguany es commemoren 75 anys de l’afusellament de Lluís Companys i, aquest fet, acompanyat de l’exaltada situació política que viu actualment Catalunya, va fer que la marxa de torxes organitzada cada 15 d’octubre per ERC per tal de retre homenatge a l’assassinat de l’únic president escollit democràticament arreu d’Europa al Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuic fos altament concorreguda.Lluís Companys

Companys serà recordat per la seva vocació d’advocat i per ajudar a les classes obreres i sindicalistes però, sobretot, serà recordat per la seva figura de President de la Generalitat on va impulsar una nova llei de contractes de conreu per afavorir la pagesia en detriment dels abusos dels terratinents. Una iniciativa aprovada pel Parlament de Catalunya que va acabant revocant el govern espanyol i va conduir Companys i al seu Govern a proclamar l’Estat Català i, poques hores més tard, ser detinguts, engarjolats i, finalment, alliberats. Una llibertat que duraria ben poc ja que l’aixecament feixista trencaria durant quaranta anys la democràcia recentment aconseguida.

Es diu que Companys, al final de l’etapa republicana i abans d’exiliar-se, va tenir l’oportunitat de proclamar la independència de Catalunya. Un nou estat que hagués sigut ben vist per grans potències europees, tals com França i Gran Bretanya, però que no va arribar a ser per la solidaritat del President amb el republicanisme Espanyol davant de l’embat feixista i, sobretot, degut a la manca de suports i d’unió dels partits catalans, especialment els d’extrema esquerra.

Dijous passat vaig participar a l’esmentada marxa de torxes i, poca estona després, a l’emotiva i multitudinària concentració de càrrecs electes al Passeig Lluís Companys de Barcelona per acompanyar i donar suport al President Mas durant la seva declaració vers la responsabilitat sobre l’organització de la consulta participativa del 9 de novembre del 2014 i la voluntat de donar veu a més de dos milions de catalans.

Les trajectòries polítiques de Companys i Mas no tenen res a veure però la malintencionada justícia espanyola els ha fet coincidir 75 anys després. Ara només cal que no es repeteixin els mateixos errors. Un, el menyspreu per part de l’Estat Espanyol és inevitable i recurrent, però l’altre, la necessària altura de mires i la unitat política per decidir les regles del tauler de joc per part dels partits catalans és a les nostres mans. No ens equivoquem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s