Els murs de la vergonya

Les poblacions de la Catalunya Nord, Argelers i Elna, són cada cop més conegudes pel paper destacat que varen tenir durant la retirada i la dictadura franquista. A la primera, aprofitant les seves extenses platges banyades pel mar Mediterrani, s’hi va construir un immens camp de concentració per “acollir-hi” els milers de refugiats que emigraven de la repressió nacional espanyola. Un èxode que va ser possible quan el govern Francès, després d’una forta pressió internacional, va permetre, moralment i humanitàriament tard, obrir les fronteres i deixar pas a aquells que ho havien abandonat tot per intentar mantenir la vida. Més de 460.000 persones van romandre al camp de concentració durant els més de dos anys que va restar actiu.

Portbou, la Jonquera, Molló i Prats de Molló eren els passos escollits per la possible salvació. Un destí que quan hom trepitja les platges d’Argelers corprèn ràpidament en imaginar-se les condicions que van haver de viure els emigrats allotjats en aquell entorn. Una humitat que glaçava els ossos, les poques condicions higièniques, dormint sobre l’arena amb poc més que una manta i envoltats per tètrics filats. Un paisatge desolador que tan sols va tenir el caliu de les infermeres de la Maternitat d’Elna, per tal d’ajudar a les joves refugiades en estat de bona esperança, malnodrides i mancades d’òptimes condicions de salut.

Argelers
Platja d’Argelers

L’actitud del govern francès de l’any 1939 va ser deplorable. De fet, tingué una actitud equiparable a la de tants altres estats en reconèixer la legitimitat del dictatorial règim franquista. Un reconeixement, cal recordar, que el govern de Mèxic mai va manifestar, alhora que es va transformar amb un veritable país d’acollida de republicans catalans i espanyols empesos a emigrar.

L’Europa dels anys trenta va permetre l’aixecament i la perpetuïtat del règim franquista i la demagògia econòmica i racial del moment van ajudar a permetre la sanguinària Guerra Mundial. Unes actituds que gelen la sang i que traslladades a l’actualitat fan pensar si la humanitat aprèn dels errors passats. Ara, l’extrema dreta guanya posicions a Alemanya i també ho intenta a França i Itàlia, es tornen a aixecar murs i s’impedeix el pas de nous refugiats de guerra amb els quals només ens diferencia el lloc i el moment de procedència. Els governs estatals es discuteixen per quotes d’assumpció i, mentrestant, milions de refugiats esperen el seu torn cap a països d’acollida. Si ens posem el mans al cap pel retard de l’obertura de les barreres franceses durant la retirada com es pot comprendre aquesta involució solidària on nous filats envolten famílies represaliades que ho han perdut tot? Milers i milers de persones que no emigren per voluntat, fugen dels seus pobles natals per mantenir-se vius i no ser massacrats per la guerra.

Davant la incapacitat de gestionar l’arribada de refugiats, obviant qualsevol dret d’asil, els màxims representants europeus acorden amb Turquia l’expulsió dels emigrats a un país mancat de drets humans a canvi de 6.000 milions d’euros i la seva possible negociació per l’entrada a Europa, evitant així que es trepitgi sòl europeu i es bloquegi la ruta dels Balcans. La porta d’entrada de més de 900.000 persones el 2015.

És evident que la crisi humanitària de Síria ha superat qualsevol de les pitjors expectatives però Europa, novament, no ha estat a l’altura del moment històric.

Queden pocs mesos per saber qui serà el líder escollit pel Nou Món. Un dels candidats més ben posicionats per liderar la Casa Blanca, el multimilionari Donald Trump, es vanta de poder aixecar un altre mur de la vergonya i el proposa a la frontera amb Mèxic. Les crisis econòmiques treuen el pitjor de l’espècie humana i els que menys tenen ho acaben pagant car. És fàcil oblidar la solidaritat i els errors històrics i, encara, és més senzill continuar omplint el baül de les vergonyes de la nostra espècie.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s