Colònia Espona: la nostra gent gran, un objectiu fonamental

Tombant els anys 2000, els efectes nocius de la crisi del tèxtil culminaven a Sant Joan de les Abadesses amb el tancament definitiu de diferents fàbriques tèxtils, les darreres… També, la en aquell moment “malanomenada” fàbrica Espona. El patrimoni que en depenia, en particular les dues “colònies Espona” (la dels jardins Espona i la del carrer Jacint Verdaguer), feia temps que es trobaven en un estat d’abandonament progressiu. De fet, tot aquell patrimoni estava en una certa situació de terra de ningú, trobant-se embargat per l’Agència Tributària Espanyola i amb una nul·la acció de manteniment, a excepció d’alguns veïns que feien el què bonament podien. Era el punt de partida de la decadència d’un espai que durant més de 70 anys havia estat un inqüestionable motor social, i ple de vida a través de les famílies que residien darrere les seves portes.

Un full de ruta amb un futur poc clar.

El pressupost és el full de ruta a seguir per qualsevol ens públic al llarg d’un any natural i es pot definir com l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica tant de les despeses, que com a màxim pot assumir l’ajuntament, com de previsió dels ingressos, que es pretenen obtenir durant l’any natural. Per tant, el pressupost és el marc direccional que indica les prioritats a desenvolupar durant dotze mesos i que en una època de forta recessió econòmica com l’actual hauria d’esdevenir realista, coherent, auster i correspondre a un element consensuat entre tots aquells que són responsables de la seva execució.